Avui dissabte la comarca s'ha llevat trista. Una noia de Sort de 18 anys ha perdut la vida aquesta passada nit en una accident de cotxe a la carretera que va de Llavorsí fins a la Guingueta d'Àneu ( no dirè ni noms ni cognoms per respecte a la seva familia i per la protecció de dades personals ).Quan succeixen aquests accidents, i més quan es tracta de gent jove, ens culpeix el cor i ens fa reflexionar de nou, a tots, el perill que cada dia tenim tots tenim davant del coxte i mentres conduim. És com un sentiment d'impotència, de frustació al no poder fer-hi res . Sempre pensem que farem nosaltres.Avui davant l'ordinador em poso davant dels pares que han sabut i han patit la pèrdua d'uan filla. La vida et dona un patac tant gran que, en aquells instants, tot se't gira, et transformes i no entens perquè ha passat.Des d'aquest blog només puc donar el meu sentit traspàs a la família , en especial als pares i amics tots.
Tot això ens fa pensar que a la nostra comarca no s'entén com no hi ha un hospital comarcal que aproximi i auxilii millor les victimes. Això no vol dir que els nostres serveis mèdics no funcionin, ho fan bé però malauradament encara ens falta per millor el servei a la comarca.Jo ja fa anys que ho penso i ho he preguntat als responsables de salut sobre la possible ubicació o no d'un hospital a Sort. Sempre em diuen que amb el Tremp ja s'extén la cobertura hospitalària als dos Pallars. Fins aquí ho entenc, però no estaria gens malament que al CAP de Sort, Llavorsí o Esterri d'Àneu el CAP sigués un mini hospital.Fa tres anys o quatre que vam patir també un greu accident a la comarca, i avui és un dia trist però que quan passen aquestes coses a tothom ens fa pensar que potser es podia haver salvat si hi hagués hagut més bon servei.Estic convençut que els serveis d'urgències van actuar correctament i la gran tasca i labor que fan a la nostra comarca, una comarca que es difícil amb tants quilòmetres de carreteres, dita labor és lloable i mereixedora de les meves gràcies.Per desgràcia, ahir va morir una noia. Una desgràcia per la nostra comarca. No sabem que va passar, si imprudència o no, la qüestió que ha perdut la vida i ningú ja no podrà tornar enrera.Per acabar, reitero el meu ben sincer condol pel sobtat traspàs de la nostra veïna de Sort als seus pares , família tota i amics
dissabte, 7 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada