Actualització de la pàgina web de Soriguera

Després de dos anys d'inactivitat, la setmana vinent es posarà en funcionament i s'actualitzarà la pàgina web del municipi de Soriguera, ja que hi han hagut moltes peticions de veïns del municipi i així es farà. La pàgina web ha de permetre l'acés de tota la informació municipal a tots els veïns . Aquí des de l'ajuntament demanem disculpes a tots els veïns que ens demanaven que s'actualitzés, ara es farà i d'una manera periòdica. També s'integrarà dins de la pàgina web de soriguera el meu blog . Gràcies i a treballar pel muncipi de Soriguera i la seva gent.

Dos noves torres de telecomunicacions al municipi de Soriguera

Durant aquest any 2009, el municipi de Soriguera disposarà de dues torres de telecomunicacions ubicades a Rubió i a Estac ( Sant Sebastià ) que donarà cobertura a tot el muncipi de banda ampla rural, TDT, telefonia mòbil i fixe. Les torres estan integrades dins del Pla Catalunya Connecta i totes dues tenen una inversió de 120.000 € cadascuna. Des de l'ajuntament i gràcies a la Secretaria de Telecomunicacions integrada dins del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya han subvencionat la posada de la línia elèctrica. La torre més avançada és la de Rubió i en breu es col.locarà la llum. La d'Estac durant aquest mes de maig i juny començarà en funcionament. Per la d'Estac, està prevista una reunió amb tots els veïns per explicar-los que la torre dona la millor cobertura possible i que també arriba a les poblacions del costat com Escós, Baro, Arcalís, Malmercat, Mencui i Tornafort.

La Marxa Popular Vall de Siarb

Us annexo els vídeos de les anteriors marxes populars de la Vall de Siarb que el proper diumenge 31 de maig arriba a la seva 5ena edició. Espero que sigui del vostre agrat. També us animo que el proper diumenge aneu i disfruteu de la V Marxa Popular de La Vall de Siarb dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Trobareu més informació a la pàgina web http://soriguera.ddl.net/marxa

Gràcies mil gràcies

Hola a tots. A través del meu blog vull donar les gràcies a moltes persones que durant aquests dies m'han donat suport i ànims en aquests moments tant a mi com a la meva dona.

Com sabeu, vaig tenir que renúnciar al càrrec de President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, càrrec que durant dos anys he treballat com mai per la comarca i la seva gent. Ja vaig dir en les meves últimes paraules davant dels consellers que si en algun moment no he estat a l'altura de les circumstàncies , demano disculpes. Crec que és el que toca. Així com també, vaig agrair la feina i la tasca tant important que fa el personal del Consell, sense ell no tiraria endavant, perquè , com ja vaig dir, ells no en tenen cap culpa que els polítics ens barallem i desprestigiem la institució i la comarca.

Jo quan vaig accedir al càrrec ho vaig fer mirant per la comarca, la seva gent, sense cap mirament, i s'ha vist que a alguns la meva actuació no els ha agradat. És respectable però que no comparteixo. Penso continuant treballant com a conseller comarcal amb les mateixes ganes que sempre i treballant per la comarca. La imatge de la institució està desprestigiada i , al meva sortida, no ajudaria a solucionar i millorar aquesta " mala imatge " de la institució comarcal. Continuaré treballant amb respecte i dignitat per la comarca i la seva gent, recolzant projectes, però també discrepant dels que es fan malament. Crec que és el toca, abans que el càrrec queda la persona i la seva dignitat i així ho faré.

També us anuncio que continuaré al Consell Comarcal com a conseller no adscrit a cap grup polític, passaré al grup mixt ajudant , col.laborant i treballant, com sempre he fet. Presentaré la meva petició al Consell perquè es tingui en compte al proper plenari que es celebri.

Des d'aquí vull agrair la tasca que hem portat junts amb els socis de govern, en algunes persones les vull agrair la seva bona predisposició i ganes de treball i el bé que en aquests dos anys hem treballat. Però, comença una nova etapa per mi després de reflexionar-hi dies i hores i és el que haig de fer per fer-me respectar i conservar la dignitat d'una persona que durant dos anys ha treballat intensament pel bé comú.

Gràcies a totes les mostres de suport que m'heu fet arribar, gràcies i mil gràcies. Començo una etapa nova sense recances, només amb la mateixa il.lusió que quan era president i treballant únicament com a conseller comarcal mirant la comarca i la seva gent, sense colors polítics, però això si conservant la ideologia que sempre he tingut dins, sóc d'esquerres i això ningú no m'ho canviarà.

Carta a un amic defenestrat

Hola a tots, us passo a copiar una carta que m'han fet arribar i que us la vull fer pública perquè m'ha fet sentir més viu que mai, espero que us agradi. He cregut necessari publicar-la al meu blog personal i espero que us agradi.

Benvolgut Vicenç: Els teus companys t’han fet renunciar al càrrec pel qual ells mateixos t’havien elegit. Pots estar segur que no ho varen fer per caprici. Cap partit polític no munta el que han muntat aquí, amb les crítiques i el desgast que saben inevitable quan es munta una així, només perquè la teva cara havia deixat d’agradar als teus companys. T’han fet fora perquè vas cometre uns errors molt greus dels quals, potser, encara no ets prou conscient. Penso que només reconeixent aquests errors podràs superar aquests moments difícils i orientar el teu futur on més et convingui; és per això que vull ajudar-te a descobrir-los. Vicenç, et van fer fora perquè et vas saltar les regles d’un joc que qualsevol persona que es vulgui dedicar professionalment a la política ha de saber i ha de respectar. En la política local i comarcal –deixem la més grossa perquè ara no ens ocupa- els primers dos manaments d’una llei no escrita, però observada per tots amb temor reverencial són, primer: no t’oposis als interessos dels que poden atraure més vots; i segon: ni se’t passi pel cap remenar latrines. Les circumstàncies, en aquests moments, t’obliguen a fer un examen de consciència. A qui no has sabut o no has volgut complaure? Quin personatge o personatges influents d’aquest entorn poden haver pensat que eres un perill per les seves ambicions o per les seves butxaques? T’has posat a remenar, conscientment o per inadvertència, en algun lloc del qual no s’ha de deixar sortir la pudor? No comparteixo la teva opinió de que això t’ho han fet per ser jove i que als joves no els volen per res. Dona una ullada al panorama nacional. El partits i els governs estan plens de joves a tots els nivells; joves que han entès les regles del joc i saben que, si no accepten i callen, ja es poden acomiadar del seu càrrec. El nostre sistema electoral exigeix al votant que, junt amb el cap de llista, voti per una cort de polítics teledirigits, es a dir, joves i menys joves que tenen el compromís d’observar la disciplina del seu partit, de repetir les consignes que li ordena el partit i d’actuar d’acord amb l’estratègia que ha dissenyat la cúpula del partit. Qui no ho fa així, tingui l’edat que tingui, no surt a la propera llista. El que t’han fet no t’ho han fet per ser jove, t’ho han fet per voler dir la teva sense entendre que t’havien posat on t’havien posat pera què fessis i diguessis el que et manaven aquells que tenien poder real. No sé com no et vas adonar. La història és tan vella com el llibre del Gènesi. No vas estudiar al cole la història d’Esau i Jacob? Esau era l’hereu, però tenia gana. Jacob era el petit, però tenia les llenties. Qui tenia el poder? El poder l’ha tingut sempre l’amo de les llenties, dels diners, dels vots. Uns utilitzen aquest poder per obtenir càrrecs. Són els menys, però. La majoria dels poderosos prefereixen conservar el seu poder mantenint-se a l’ombra, evitant arriscar-lo en el joc polític, utilitzant-lo per posar i mantenir en els càrrecs a aquells que estiguin disposats a reverenciar-lo i a no posar-lo mai en perill. Així ha estat fins ara el joc polític i així continuarà fins que un grup d’homes i dones de qualsevol edat decideixi posar el millor de les seves facultats i dels seus coneixements per canviar el sistema proposant una nova forma de fer política. Només des de la independència de qui no te cap aspiració a perdre ni cap ambició a guanyar dins d’un partit polític vigent, es pot pressionar als polítics exigint transparència, denunciant irregularitats, aportant idees i opinions en tots els fòrums possibles i tenint la valentia de presentar-se com a independents oferint programes sòlids concebuts pel be de tots. El que facis d’aquí en endavant és cosa teva. Ets tu qui ha de decidir si acceptes les regles del joc o si lluites des de fora per a que aquestes regles puguin canviar. Jo només puc demanar-te que reflexionis sobre una realitat que cada dia resulta més evident per la gent d’a peu: el preu que han de pagar els polítics pel plaer de fer veure que tenen poder, és el descrèdit.

I el finançament local? Què ningú en parla?

Aquest any de crisi econòmica ens fa plantejar a tothom que fem bé, en què ens equivoquem, si ens aventurem o no en noves actuacions, etc. Per la vida dels ajuntaments i dels ens locals, ens resulta molt difícil el dia a dia. Per moltes actuacions que fem, no ens arriben els diners i les subvencions d'una manera àgil i ràpida. De vegades executem i fem les obres dia a dia comptant amb uns diners que s'han de pagar a l'adjudicatari i que no les podem pagar perquè la Generalitat no ens ingressa els diners. En molt poques ocasions, els ajuntaments i els consells comarcals, posem dels fons propis per tirar endavant i fer aquelles actuacions urgents i del dia a dia que no es poden fer esperar, però la agonia en el retard dels pagaments ens fa mal a tots plegats. He cregut necessari escriure aquests pensaments, perquè tothom parla del finançament que no té i demana la Generalitat per augmentar la qualitat de vida i les condicions de la nostra nació catalana, però sembla que no se'n recorden dels veritables motors que mouen el país i que són els ajuntaments de tot el país. Ningú parla del gran sacrifici que es fa per tirar endavant sense pocs recursos i a espentes de vegades que sorgeixen d'imprevistos. Ningú parla del veritable finançament que necessiten els ajuntaments i consells comarcals que són les institucions més pròximes al ciutadà. Sembla ser que els ajuntaments cada vegada se'ls obliga per llei a assumir més competències ( que no es poden fer bé ) sense comptar amb la seva partida pressupostària. Hem de demanar un finançament més bo per tots els ens locals, i més especialment, pels petits municipis que tenen més despeses d'ingressos i que han de fer la mateixa feina que un ajuntament gros i de capital. Senyors, pensem ens els ajuntaments i consells en la gran tasca que estan fent. Demanem que es tinguin en compti i es dotin d'un bon finançament, així n'estic segur que el país i els municipis treballarn millor i d'una manera més digna i mereixedora com a ens locals que són.

L' IDAPA augmenta el pressupost per l'any 2009 en 700.000 €

La reunió de l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), presidida pel conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que ha tingut lloc aquesta setmana al Consell Comarcal del Pallars Sobirà de Sort, ha servit per aprovar el pressupost per al 2009, que ascendeix a 700.000 euros, xifra que suposa un increment del 42% respecte a l'any anterior. Nadal ha dit que la voluntat és arribar al milió d'euros. Les principals actuacions que es faran estan relacionades amb la promoció del patrimoni cultural, natural i la identitat pirinenca. El conseller ha dit que l'IDAPA serà l'organisme encarregat d'organitzar unes jornades econòmiques sobre el Pirineu per analitzar l'estat en que es troben les comarques de muntanya.

Pel que fa al pressupost de l'IDAPA, el conseller ha destacat l'evolució dels darrers anys; de 50.000 euros al 2003 a 700.000 l'any 2009. L'any 2008 va ser de 500.000 euros. L'objectiu és equiparar l'IDAPA a l'Institut de les Terres de l'Ebre. Nadal ha destacat el projecte de dinamitzaió socioeconòmic, el del Pla Territorial, suport a iniciatives de reforç a la identitat pirinenca i iniciatives de valorització del patrimoni.Referent a l'aeroport de la Seu d'Urgell, el conseller Nadal, ha reiterat la voluntat clara de tirar-lo endavant i acompanyats d'Andorra a poder ser. Nadal ha dit que un cop el nou cap de govern, el socialdemòcrata Jaume Bartumeu, hagi ocupat el càrrec, s'hi entrevistarà per avançar en aquest aspecte.Pel que fa a l'estació d'esquí de la Vall Fosca, en estat d'abandó a causa de la suspensió de pagaments de Fadesa, ha dit que des del Govern s'està treballant per posar-li sortida. Nadal ha reconegut que de moment, tot i que s'hi està treballant, no hi ha cap novetat ni cap empresa interessada al respecte. El conseller ha dit que aquest projecte no s'abandonarà la Vall Fosca ni a la seva sort ni a la situació actual i ha dit que s'hi seguirà treballant.

Actualitat parlamentària

Us adelanto el video del programa Parlament de TV3 sobre l'actualitat parlamentària de la darrera setmana peruqè sigui del vostre interés.

100 ANYS DEL NAIXEMENT DE JOSEP MIR I ROCAFORT, FASSMAN

Ahir 30 de gener de 2009 es va celebrar el centenari del naixement del Sr José Mir i Rocafort, fill de casa Mariot de Sort, reconegut mundialment per Fassman. Es va celebrar un acte al cinema de Sort que va comptar amb la Maria Mir, filla de Fassman , amb el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà , amb l'alcalde de Sort, amb el Sr Albert Salvadó, escriptor, i el Sr Sebastià d'Arbó, periodista, psicòleg, alumne i amic de Fassman.

En l'acte es va presentar el llibre " Fassman, la biografia. El poder de la voluntad " redactat per la seva filla Maria Mir. També es van celebrar dos espectacles de mentalisme en record de Fassman pel mag Fabra i el professor Marín ( primer alumne de Fassman ).

L'acte de celebració s'ha acabat avui en la casa de Fassman on s'ha celebrat una cerimònia religiosa amb l'enterrament de les cendres del professor Fassman , a l'indret on va construir la casa i on va passar els últims minuts de la seva vida. Després, s'ha ofert una costellada a tots els assistents, com el Fassamn sempre celebrava amb els seus amics.

Us acompanyo el discurs que vaig fer ahir en l'acte de celebració del seu centenari:

" Fa cosa d'un mes que en una de les classes d'anglès que m'imparteix la Maria em va demanar que us expliqués el llibre que avui presentem aquesta nit de dijous, nit de celebració del centenari de Josep Mir Rocafort, de Casa Mariot de Sort, sobradament conegut per tots nosaltres com Fassman. Perdoneu la meva modèstia i la meva jovenívola edat ja que d'en Fassman pocs records en tinc quan era petit , però si que tinc molt present els seus ulls , el seu rostre i de veure'l en algun bar del poble , i la por que teníem tots quan érem petits que ens pogués hipnotitzar. Si, Fassman em feia por de petit, però una por que ara havent sabut de la seva vida , aquesta por es converteix en admiració, respecte i felicitat. La gran senzillesa en que s'ha escrit el llibre i el descobrir la vida i personalitat d'un dels personatges més importants dels darrers anys que ha comptat Sort ( segons el meu parer ) , m'ha permès explicar-vos qui era Fassman per mi i perquè encara roman present el seu nom per tots nosaltres. Avui Fassman està entre tots nosaltres i aquestes opinions meves són el meu granet de sorra a aquest dia d'aniversari del seu naixement i de la publicació de la seva bibliografia. M'ha fet molta il·lusió saber que en Fassman de petit, els seus primers cinc anys de la seva vida, els va viure al molí de Soriguera. Com a alcalde del municipi, em sento emocionat al pensar que durant aquells anys misteriosos i dels quals poca cosa en sabem, d'aquells primers cinc any neix Fassman. Ningú sap que va passar en aquell molí i si va ser en el molí quan va descobrir les seves aptituds mentals i totalment estranyes a la resta de pallaresos de l'època. Crec que alguna cosa hi té que veure, tal i com ens diu la seva filla i autora del llibre. No em dedicaré a repassar-vos la seva vida però si que us diré el Fassman que jo he descobert. Un bruixot de Casa Mariot que de petit es tancava a llegir llibres d'hipnosis, processos mentals, etc; un Josep Mir solitari que no volia jugar amb els seus companys, un Josep misteriós, enigmàtic i entremaliat que l'únic que li agradava és ser tal com era ell, únic i intransferible. Un Josep gamberro que es dedicava a espantar a les veïnes de Sort al cementiri del poble, que hipnotitzava a la gent i que es convertia, a mida que es feia gran, en un pallarès estrany i desconegut pels veïns de Sort, ja ho he dit abans, en un bruixot. Els seus estudis a Lleida, els estius treballant a la masia de Sabarneda, el pas dels seus anys, anaven convertit a Josep Mir en un home d'una gran personalitat humana, d'una gran voluntat per viure i lluitar, d'una gran hiperactivitat que , puc dir, no la va abandonar fins els darrers minuts de la seva mort. Josep Mir era un home senzill, un home de poble, pallarès que, a pesar d'haver voltat món i convertir-se en un personatge famós, mai havia deixat de pensar en Sort i els seus origens, el seu dialecte pallarès no el va perdre mai i tampoc la seva identitat. Fassman allà on anava era de Sort, senyors, això és una de les senzilleses més importants d'una persona , la seva identitat, la d'un pallarès que el poble de Sort el va nomenar fill ilustre i li va donar un nom d'un carrer. Un Josep nen que abandona els seus origens i comença a guanyar-se la vida en allò que sabia, on comença a guanyar els primers dinerets en els bars de Barcelona hipnotitzant a la gent, fent actuacions de mentalisme, mnemotècnica, etc Fassman es va conèixer per vox populi, allà on Fassman actuava cada vegada tenia més seguidors. Un Josep que coneix a Josefina ( una de les seves dones i mèdium en els seus espectacles, convertida en Miss Deyka ) i on comencen a actuar en gran teatres d'Espanya i de les Amèriques . Fassman deixava estupefacte a tothom en els seus espectacles, tot i a pesar d'alguns detractors. Un home ben plantat que li agradaven les dones, però que mai va perdre la seva naturalitat. Fassman tenia un poder tant gran de voluntat i de convicció que aquest sentiment ultrapassava a les persones, tenia un poder de sugestió tant gran que embadalia a les persones que el rodejaven. Al llarg de la seva vida Fassman escoltava a la gent, els hi donava consells i inclús els “ curava ” dels seus mals. Fassman tenia un caràcter fort i , de vegades, grotesc per la gent que no el coneixia, però que ho donava tot pels altres a canvi de res. Un personatge que feia dels seus espectacles i dels seus estudis la seva passió al llarg de la seva vida , i això es contagia a mida que vas llegint la seva biografia. Inclús em fa plantejar la pregunta de, Fassman sobreactuava ? En quants espectacles li plantejaven reptes i sempre ho endevinava a la primera ? La seva ment estava més que desenvolupada que la resta de persones, tot ho havia après llegint , o bé en aquells anys inicials de la seva vida o bé descobrint-se a ell mateix del gran poder de voluntat que tenia i que no li feia tenir por a res ??? Fassman, com ja he dit, era ell, un home amb confiança a sí mateix tant gran que transmetia el seu poder als demés. La seva vida ha estat plena d'entrebancs, com la vida de tots nosaltres, però és significatiu com ell sempre se n'ha sortit amb la cara ben alta. Fassman no va parar fins que no va transmetre els seus coneixements parapsicològics als seus alumnes en aquella petit estudi de Barcelona, no creieu que era un home d'admirar ? Un home de bar, de poble, humà i senzill que amb els seus espectacles enlluernava i ajudava als propers, però això sí, que mai ho reconeixia. Un home que anava, si em permeteu, “ a la seva bola ” , a allò que li deia el seu instint i que captava a través de la seva ment les emocions i percepcions de la gent que el rodejava. Fassman s'ha convertit en una de les icones més importants de la parapsicologia i és de dret digne i just que Sort i els seus veïns , en el dia de l'aniversari dels 100 anys del seu naixement, li facin un petit homenatge a la trajectòria de la seva vida. Es curiós destacar com Fassman evitava agafar un avió i morir, així com també endevinar un número de loteria que va tocar el dia següent en un sorteig a l'Habana dient el primer número que li venia pel cap, així com les anècdotes de pallaresos i gent de Sort que avui encara en podriem parlar tots plegats una bona estona ( exemples com el de la Mari Luz que de petita el va veure conduint un cotxe amb els ulls bendats o la seva excursió amb Buraut per ensenyar-li el dimoni convertit en duc, animal que sempre acompanya a en Fassman ). Per acabar, Fassman va néixer i va venir a morir a Sort, la seva terra natal. Va construir una casa allò el seu instint li deia i així va ser. Ara, encara avui en dia els que anem en aquesta casa , encara es respira un sentiment de tranquil·litat i de forces estranyes que fan màgic aquest lloc. Es respira alegria, repòs i l'existència d'una gran força de voluntat. Fassman era un home d'una gran voluntat, treballador, solitari, bruixot i entremaliat que va lluitar en allò que més creia: les seves aptituds mentals i els grans coneixements parapsicològics . Molts dels seus alumnes segur que encara el tenen ben present en el seu record, també com nosaltres aquesta nit. Vull agrair a la seva filla a la Maria per haver-me transportat en la vida del seu pare, em sento agraït d'haver llegit la seva biografia que m'ha permès concloure en el següent: tothom hem de ser com som, hem de confiar en nosaltres mateixos i tenir voluntat en allò que fem. Així, el llarg camí de la nostra vida, serà més fàcil de curar. I acabo, amb una frase del Josep Mir, el bruixot de Mariot, que ens diu: FINS SEMPRE AMIC, QUE LA PAU MENTAL I L'ÈXIT US ACOMPANYIN SEMPRE. Com a president del Consell Comarcal vull agrair tant a la Maria com a l'ajuntament que m'hagiu convidat en aquest acte, i demano que la memòria de Fassman no s'oblidi i es divulgui en les noves generacions, joves generacions que veuran en Fassman un esperit de superació i de lluita personal que li va permetre ser allà on és , en tots nosaltres. Moltes gràcies a tots i, especialment, a tu Maria per ser com ets ".

VIè Ral.li Gastronòmic del Pallars Sobirà

Del dia 18 d'abril fins al dia 30 té lloc a la nostra comarca el VI Ral.li Gastronòmic que aquest any comença amb el 1r sopar de l'auvella xisqueta. Com sabeu aquest ral.li s'organitza a través de l'associació gastronòmica de La Xicoia, associació on l'any 2008 li van concedir el diploma turístic de la Generalitat de Catalunya 2008.

La nostra comarca del Pallars Sobirà s'ha de sentir orgullosa com una associació de restauradors i cuiners es reuneix i treballa cada any amb la finalitat de promocionar la cuina pallaressa i els productes i menjars tradicionals. Fan una feina excel.lent i , per això, he cregut escriure aquestes línees en el meu blog. Per tant, la meva admiració per tots els integrants.

La nostra comarca gaudeix d'una gran diversitat culinària, prova d'això és la gran quantitat de hotels, restuarants, cases de pagès que existeixen a la comarca. Les receptes de les nostres àvies i padrines encara perviu amb força i ens identifica en el territori i en el Pallars Sobirà. Enguany des de l'associació és vol promocionar el tast i la cuina de l'auvella xisqueta, raça autoctòna de la nostra comarca i on n'existeix en algunes explotacions.

Aquesta nit hi ha un sopar i segur que , apart de ser el tret de sortida al Ral.li, gaudirem tots plegats del seu sabor i de les diferents maneres de degustar-la.

Res més, us animo que aquests dies que dura el Ral.li participeu i degusteus els menús que faren els restaurants i hotels integrants i on al sopar de cloenda es lliuraran com cada any les xicoies d'or.

Tota la informació a www.laxicoia.com.

Disfruteu i endavant.