100 ANYS DEL NAIXEMENT DE JOSEP MIR I ROCAFORT, FASSMAN

Ahir 30 de gener de 2009 es va celebrar el centenari del naixement del Sr José Mir i Rocafort, fill de casa Mariot de Sort, reconegut mundialment per Fassman. Es va celebrar un acte al cinema de Sort que va comptar amb la Maria Mir, filla de Fassman , amb el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà , amb l'alcalde de Sort, amb el Sr Albert Salvadó, escriptor, i el Sr Sebastià d'Arbó, periodista, psicòleg, alumne i amic de Fassman.

En l'acte es va presentar el llibre " Fassman, la biografia. El poder de la voluntad " redactat per la seva filla Maria Mir. També es van celebrar dos espectacles de mentalisme en record de Fassman pel mag Fabra i el professor Marín ( primer alumne de Fassman ).

L'acte de celebració s'ha acabat avui en la casa de Fassman on s'ha celebrat una cerimònia religiosa amb l'enterrament de les cendres del professor Fassman , a l'indret on va construir la casa i on va passar els últims minuts de la seva vida. Després, s'ha ofert una costellada a tots els assistents, com el Fassamn sempre celebrava amb els seus amics.

Us acompanyo el discurs que vaig fer ahir en l'acte de celebració del seu centenari:

" Fa cosa d'un mes que en una de les classes d'anglès que m'imparteix la Maria em va demanar que us expliqués el llibre que avui presentem aquesta nit de dijous, nit de celebració del centenari de Josep Mir Rocafort, de Casa Mariot de Sort, sobradament conegut per tots nosaltres com Fassman. Perdoneu la meva modèstia i la meva jovenívola edat ja que d'en Fassman pocs records en tinc quan era petit , però si que tinc molt present els seus ulls , el seu rostre i de veure'l en algun bar del poble , i la por que teníem tots quan érem petits que ens pogués hipnotitzar. Si, Fassman em feia por de petit, però una por que ara havent sabut de la seva vida , aquesta por es converteix en admiració, respecte i felicitat. La gran senzillesa en que s'ha escrit el llibre i el descobrir la vida i personalitat d'un dels personatges més importants dels darrers anys que ha comptat Sort ( segons el meu parer ) , m'ha permès explicar-vos qui era Fassman per mi i perquè encara roman present el seu nom per tots nosaltres. Avui Fassman està entre tots nosaltres i aquestes opinions meves són el meu granet de sorra a aquest dia d'aniversari del seu naixement i de la publicació de la seva bibliografia. M'ha fet molta il·lusió saber que en Fassman de petit, els seus primers cinc anys de la seva vida, els va viure al molí de Soriguera. Com a alcalde del municipi, em sento emocionat al pensar que durant aquells anys misteriosos i dels quals poca cosa en sabem, d'aquells primers cinc any neix Fassman. Ningú sap que va passar en aquell molí i si va ser en el molí quan va descobrir les seves aptituds mentals i totalment estranyes a la resta de pallaresos de l'època. Crec que alguna cosa hi té que veure, tal i com ens diu la seva filla i autora del llibre. No em dedicaré a repassar-vos la seva vida però si que us diré el Fassman que jo he descobert. Un bruixot de Casa Mariot que de petit es tancava a llegir llibres d'hipnosis, processos mentals, etc; un Josep Mir solitari que no volia jugar amb els seus companys, un Josep misteriós, enigmàtic i entremaliat que l'únic que li agradava és ser tal com era ell, únic i intransferible. Un Josep gamberro que es dedicava a espantar a les veïnes de Sort al cementiri del poble, que hipnotitzava a la gent i que es convertia, a mida que es feia gran, en un pallarès estrany i desconegut pels veïns de Sort, ja ho he dit abans, en un bruixot. Els seus estudis a Lleida, els estius treballant a la masia de Sabarneda, el pas dels seus anys, anaven convertit a Josep Mir en un home d'una gran personalitat humana, d'una gran voluntat per viure i lluitar, d'una gran hiperactivitat que , puc dir, no la va abandonar fins els darrers minuts de la seva mort. Josep Mir era un home senzill, un home de poble, pallarès que, a pesar d'haver voltat món i convertir-se en un personatge famós, mai havia deixat de pensar en Sort i els seus origens, el seu dialecte pallarès no el va perdre mai i tampoc la seva identitat. Fassman allà on anava era de Sort, senyors, això és una de les senzilleses més importants d'una persona , la seva identitat, la d'un pallarès que el poble de Sort el va nomenar fill ilustre i li va donar un nom d'un carrer. Un Josep nen que abandona els seus origens i comença a guanyar-se la vida en allò que sabia, on comença a guanyar els primers dinerets en els bars de Barcelona hipnotitzant a la gent, fent actuacions de mentalisme, mnemotècnica, etc Fassman es va conèixer per vox populi, allà on Fassman actuava cada vegada tenia més seguidors. Un Josep que coneix a Josefina ( una de les seves dones i mèdium en els seus espectacles, convertida en Miss Deyka ) i on comencen a actuar en gran teatres d'Espanya i de les Amèriques . Fassman deixava estupefacte a tothom en els seus espectacles, tot i a pesar d'alguns detractors. Un home ben plantat que li agradaven les dones, però que mai va perdre la seva naturalitat. Fassman tenia un poder tant gran de voluntat i de convicció que aquest sentiment ultrapassava a les persones, tenia un poder de sugestió tant gran que embadalia a les persones que el rodejaven. Al llarg de la seva vida Fassman escoltava a la gent, els hi donava consells i inclús els “ curava ” dels seus mals. Fassman tenia un caràcter fort i , de vegades, grotesc per la gent que no el coneixia, però que ho donava tot pels altres a canvi de res. Un personatge que feia dels seus espectacles i dels seus estudis la seva passió al llarg de la seva vida , i això es contagia a mida que vas llegint la seva biografia. Inclús em fa plantejar la pregunta de, Fassman sobreactuava ? En quants espectacles li plantejaven reptes i sempre ho endevinava a la primera ? La seva ment estava més que desenvolupada que la resta de persones, tot ho havia après llegint , o bé en aquells anys inicials de la seva vida o bé descobrint-se a ell mateix del gran poder de voluntat que tenia i que no li feia tenir por a res ??? Fassman, com ja he dit, era ell, un home amb confiança a sí mateix tant gran que transmetia el seu poder als demés. La seva vida ha estat plena d'entrebancs, com la vida de tots nosaltres, però és significatiu com ell sempre se n'ha sortit amb la cara ben alta. Fassman no va parar fins que no va transmetre els seus coneixements parapsicològics als seus alumnes en aquella petit estudi de Barcelona, no creieu que era un home d'admirar ? Un home de bar, de poble, humà i senzill que amb els seus espectacles enlluernava i ajudava als propers, però això sí, que mai ho reconeixia. Un home que anava, si em permeteu, “ a la seva bola ” , a allò que li deia el seu instint i que captava a través de la seva ment les emocions i percepcions de la gent que el rodejava. Fassman s'ha convertit en una de les icones més importants de la parapsicologia i és de dret digne i just que Sort i els seus veïns , en el dia de l'aniversari dels 100 anys del seu naixement, li facin un petit homenatge a la trajectòria de la seva vida. Es curiós destacar com Fassman evitava agafar un avió i morir, així com també endevinar un número de loteria que va tocar el dia següent en un sorteig a l'Habana dient el primer número que li venia pel cap, així com les anècdotes de pallaresos i gent de Sort que avui encara en podriem parlar tots plegats una bona estona ( exemples com el de la Mari Luz que de petita el va veure conduint un cotxe amb els ulls bendats o la seva excursió amb Buraut per ensenyar-li el dimoni convertit en duc, animal que sempre acompanya a en Fassman ). Per acabar, Fassman va néixer i va venir a morir a Sort, la seva terra natal. Va construir una casa allò el seu instint li deia i així va ser. Ara, encara avui en dia els que anem en aquesta casa , encara es respira un sentiment de tranquil·litat i de forces estranyes que fan màgic aquest lloc. Es respira alegria, repòs i l'existència d'una gran força de voluntat. Fassman era un home d'una gran voluntat, treballador, solitari, bruixot i entremaliat que va lluitar en allò que més creia: les seves aptituds mentals i els grans coneixements parapsicològics . Molts dels seus alumnes segur que encara el tenen ben present en el seu record, també com nosaltres aquesta nit. Vull agrair a la seva filla a la Maria per haver-me transportat en la vida del seu pare, em sento agraït d'haver llegit la seva biografia que m'ha permès concloure en el següent: tothom hem de ser com som, hem de confiar en nosaltres mateixos i tenir voluntat en allò que fem. Així, el llarg camí de la nostra vida, serà més fàcil de curar. I acabo, amb una frase del Josep Mir, el bruixot de Mariot, que ens diu: FINS SEMPRE AMIC, QUE LA PAU MENTAL I L'ÈXIT US ACOMPANYIN SEMPRE. Com a president del Consell Comarcal vull agrair tant a la Maria com a l'ajuntament que m'hagiu convidat en aquest acte, i demano que la memòria de Fassman no s'oblidi i es divulgui en les noves generacions, joves generacions que veuran en Fassman un esperit de superació i de lluita personal que li va permetre ser allà on és , en tots nosaltres. Moltes gràcies a tots i, especialment, a tu Maria per ser com ets ".